23/05/2010FC Barcelona 3 - AEC Manlleu 3El Manlleu planteja un gran partit i aconsegueix un empat a casa del líder. Resultat injust pels manlleuencs que podrien haver aconseguit la victòria si no fos perquè el Barça va demostrar un 100% d‘efectivitat de cara a la porteria.
Durant tota la primera part, els visitants van manteir l‘equip molt ordenat amb les línies molt juntes i tot i les grans dimensions del camp, van impedir que el FCB fes arribades perilloses a l‘àrea. Prova d‘això són els 6 o 7 fores de joc assenyalats a favor dels visitants.
No obstant, el Manlleu no només es va dedicar a defensar. Amb bones jugades i ràpids contraatacs va desaprofitar dues ocasions molt clares per marcar en què Fortet va veure com el porter local li parava un gran remat de cap.
Llavors, en una de les poques internades del barça per la banda dreta, en van treure una centrada que va acabar al fons de la xarxa amb un bon cop de cap.
Lluny d‘ensorrar-se, el Manlleu va seguir ordenat al camp i impedint que el Barça progressés. D‘aquesta manera, en una jugada dins l‘àrea blaugrana, Jordi va rebre una clara empenta que l‘àrbitre no va atrevir-se a senyalar com a penal.
El partit estava molt encès i hi havia entrades molt dures per part de tots dos conjunts. Tot i que li va costar, al final el colegiat va començar a amonestar jugadors per frenar-ho.
Només començar el segon temps, el Manlleu ja va plantejar el partit diferent. En comptes d’esperar-los a la meitat del camp contrari, va apretar més amunt i va impedir que el barça sortís jugant des del darrere. Això va forçar als locals a llençar moltes més pilotes i a perdren moltes d’altres. És veritat però, que el Manlleu feia un esforç físic desmesurat.
Per sort no va tardar gaire a veure’s recompensat ja que Jordi va marcar el gol de l’empat quan es portaven pocs minuts de joc. Amb la moral alta, el Manlleu va seguir igual i al llançament d’una falta que el porter va refusar malament, Fortet, aquest cop si, va posar l’equip per davant del marcador.
L’eufòria, però, va durar poc. Dos minuts després, en la segona arribada per banda del barça en tot el partit, va suposar una centrada que altra vegada va acabar al fons de la xarxa després d’un gran remat de cap.
A més a més, pocs minuts després, en una passada llarga darrere la defensa visitant, el barça fa el tercer xut entre els tres pals i marca el tercer gol.
El partit seguia sent molt dur en quan a entrades i el Barça va veure com es quedaven amb dos homes menys per acomulació de grogues. Totes merescudes ja que algunes entrades eren de vermella directa. Tot i això Alexis també va ser expulsat després de dues faltes.
La recta final del partit va estar dominada pels manlleuencs que van perdonar dues ocasions molt clares de gol. Una d’Alexis (just abans de ser expulsat) i una altra que la pilota va quedar morta dins l’àrea petita i cap jugador va ser capaç de fer-la entrar tot i els nombrosos intents.
Finalment, quan ja s’entrava al temps de descompte, li va caure la pilota a Martí Creus a la frontal de l’àrea. Sense pensar-ho va engaltar un xut cargolat que va entrar per l’escaire blaugrana i que va significar l’empat a 3 que ja seria definitu.
Tot i que és un gran resultat pels nostres interessos (guanyant a casa el proper partit el juvenil ja és equip de divisió d’honor) la sort no va acabar d’acompanyar als de Manlleu ja que haurien pogut guanyar si el barça no hagués estat 100% eficaç.