Patrocinadors

El Club

AEC Manlleu - La passió d'un Poble

Des de 1931

S’ha dit que la pràctica del futbol s´inicià a Manlleu cap el 1913 de la mà del germà Alfred del Col.legi de La Salle, si bé a la colònia tèxtil veïna dels “anglesos” de Borgonyà els treballadors i tècnics escocesos de l´empresa Coats ja hi jugaven des de feia almenys una dècada. Sembla ser que el germà Alfred tenia parents a la Federació Catalana de Futbol i al Futbol Club Barcelona. El cert és que aleshores es creà el Futbol Club Catalunya amb els colors de la samarreta que segueixen vigents: les quatre barres.

AEC-Manlleu-històric

El primer partit oficial el va jugar el 16 d´agost de 1914 al camp de Can Puntí amb l´equip Esperanto Amikeko, també manlleuenc, format per joves esperantistes. Va jugar altres partits amb clubs de poblacions veïnes, de Vic i de Torelló. L´any 1917, de la fusió dels dos clubs naixia el Centre Esportiu Manlleu. Però el club donà un salt qualitatiu el 1931 quan es fundà l´Agrupació Esportiva Cultural Manlleu, amb una àmplia ambició esportiva, que abraçava els àmbits del futbol, del ciclisme, de l´atletisme i de l´excursionisme i amb una clara projecció cultural que es traduí en nombroses activitats al Patronat de Cultura, on el club tenia la seu. La trajectòria futbolística de l´AEC Manlleu fou ascendent i el 1933-1934 guanyà el títol de campió del seu grup.

L’any 1934 inaugurà un nou camp als terrenys actuals de Can Serra , on jugà els partits de segona categoría preferent i va arribar a ser semifinalista del Campionat deCatalunya Amateur. La guerra civil de 1936-1939 va estroncar aquesta expansió del club i de l´afició al futbol. Tot i això, l’afició al futbol es va revifar i, entre 1956 i 1962, el Manlleu va arribar a militar a Tercera Divisió en un moment en què aquesta categoria era la divisió de bronze del futbol estatal. Després, el club va viure una època d’alts i baixos. Els moments més crítics van arribar entre 1978 i 1979 quan una junta gestora es va haver de fer càrrec de l’entitat per evitar-ne la desaparició. Superat aquest impàs el Manlleu va iniciar una ascensió fulgurant que el va dur de Segona Regional fins a Segona Divisió B, categoria on va debutar la temporada 1989-90 i on va jugar durant vuit anys. En aquest període, el Manlleu va disputar en tres ocasions el play-off per pujar a Segona Divisió A però el Real Madrid, el Marbella i l’Extremadura li van barrar el pas de l’ascens. L’any 1997 va tornar a baixar. Des de llavors el Manlleu ha militat a Tercera. El principal èxit d’aquesta última etapa va arribar la temporada 1988-89 quan, per primera vegada a la seva història,va quedar campió de Tercera Divisió.

Des de llavors l’equip ha militat sobretot a Tercera Divisió tot i que alguna temporada ha baixat a primera catalana. No obstant han estat descensos molt breus de només una temporada. Ja al segle XXI el club segueix amb la mateixa dinàmica fins que a partir del 2010 s’encarrilen una sèrie de temporades que no s’assoleixen les posicions de play off per ben poc. Finalment al 2012 es fa una temporada brillant i es disputen fins a dues eliminatòries per ascendir a la segona divisió B. El Binissalem de les illes Balears va ser el Botxí del Manlleu. En aquesta mateixa temporada es fa història i s’arriba a la final de la copa Catalunya contra el Nàstic de Tarragona.

L’any següent i amb Jordi Dot a la banqueta, el Manlleu torna a repetir l’èxit del play off. Tot i caure a la primera ronda davant el Conquense, la temporada va ser molt bona.

La temporada 2014- 2015, amb Diego Morata, en la banqueta l’equip va fer una temporada irregular. Fins l’última jornada es va lluitar per mantenir la categoria.

Molt important també és la progressió que ha tingut el futbol base de l’AEC Manlleu. Tot i que el club sempre ha tingut canalla, no ha estat fins a la dècada dels 90 i sobre tot amb l’entrada del segle XXI que els nens i nenes de l’entitat han aconseguit convertir el Manlleu en un dels clubs referents a Catalunya en quan a futbol base. Amb més de 400 nens i equips a les màximes categories el club no té res a envejar a cap altre entitat.

DSC_0270